El més important de la vida és la vida, sembla una bajanada però si ho penses bé veuràs com és la més savia filosofía.
Tots els nostres problemes i càbales, mal de caps, els “sense viures”, tots començen quan ens oblidem d’eixa veritat tan bàsica i elemental, tan fundamental.
Quan ens oblidem d’això, de viure la vida, quan creguem que qualsevol cosa és més important que viure la vida o que no podem viure sense tal i qual no se qué cosa, i això ens passa més del que ens pensem, començem a morir en vida.
Fins i tot s’arriben a arruinar vides per tonteries tan simples com voler guanyar mols diners, tindre més poder, ser el més gran i el més admirat, voler ser l’enveja de tots o de totes, voler ser més que ningú, no baixar del burro quan toca baixar, no reconeixer els errors per propis orgulls.
Quina forma més absurda d’amargar-se la vida per acosseguir aquestes fites que no li van a allargar la vida a ningú, a viure més i millor, sinò més be al contrari, a viure sempre amb l’amargura de tenir-ho tot i voler ser més que ningú.
Si de veritat ens creguerem que el més important de la vida és la vida, viurem més, practicariem més la vida, la viuriem més intensament i tal vegada per viure-la més no estariem tan pendents de les coses que sols ens resten i que no sumen i qui sap si desapareixerien guerres, conflictes, armes, les penes i les misèries del món.
Si ens creguerem que el més important de la vida, és la vida desapareixerien les presses, l’ambició, els temors, les pors, el treball com a condena, la intolerància, els prejudicis, els dogmes, les cadenes, les doctrines, les ideologies, els credos, els mites, els típics i els tòpics.
Fins i tot desapareixeríen les religions. No caldría creure en deus ni profetes com a salvadors espirituals, com a rescatadors de vides no viscudes. No caldría res de tot això.
Tal vegada, si començarem a tractar-nos tots millor, com a iguals, a respectar-nos i a estimar-nos més encara perquè no ho fem. no volem ni sabem fer-ho, no caldríen tantes normes ni preceptes.
El més important de la vida, és la vida. Sembla una obvietat però és una gran veritat.
