No sé quans més desitjos puc guardar a la memòria,
ni sé quins records puc guardar dins de mi
ni sé si al meu cor li queda lloc per tant
Doncs he de posar-los tots? Els desitjos folgats i no folgats?,
els records bons i els records dolents?
Seuré tranquil amb la companyia del verd del meu jardí
i em serviré una copa de vermut negre amb dos glaçons de gel i tres olives farcides
i faré que tots plegats, ells,
els desitjos i els records desfilen davant de mi, un rere altre,
llavors, parlaré amb ells, un a un i en privat
perquè hi ha de molt vells però també de molts nous
i a cap d´ells els hi importa del que parle en l´altre
i sense reserves ni pors,
després d´assaborir el fresc coctel mesurat amb intenció perversa
els diré un a un amb calma i amb veu menuda
tu hi pots entrar, tu pots marxar i de tu ja en parlarem.
Potser renuncie al desig més volgut per no ser aconseguit però,
no per això m´endinsaré en un món de foscors, de grisos i negres núvols,
demanaré als deus ajuda per triar encertadament,
per sortir guanyador d´aquesta lluita
que no em dona la pau i m´ofega sovint l´ànima
Baixaré als inferns si cal, el temps que siga i dormiré nits allí,
fins que les ombres més negres acaben consumides pel foc
i ja més llauger pujaré de nou a veure´t a tu,
a tornar a veure-ho tot clar com el vidre,
el trenc d´alba d´un nou dia,
contemplaré de nou el verd dels arbres, les blanques flors,
escoltaré el cant alegre dels ocells de les dotze del migdia,
suscitats pel remoure del vent de llevant
que tan puntual ve a saludar-me cada dia
i rebré les carícies del sol d´aquest mes de maig que
juga amb mi, juga amb mi,
però juga amb un mal fair play,
mal fair play
mal fair play
maig, 2009

