Quan som esclaus i cautius de la política o de idees polítiques, elles ens encasellen i ens etiqueten i a més a més som conscients i particeps d’això i ho acceptem creant els nostres propis «guetos», grups, amistats, simpaties, etc.
Es llavors, quan vertaderament desapareix la nostra part més humana, la part on residixen els autèntics sentiments tancant portes així a l’amistat, al diàlec, a les experiències, alegries i tristeses d’aquell al qui diguem «el nostre adversari» o «el nostre contrari» simplement per no opinar igual politicament.
Al cap i a la fi, eixa persona estima igual que tu, sent igual que tu, patix igual que tu, s’emociona igual que tu i plora igual que tu. Tanquem concient i inconscientment les portes a tot aquell que no compartix amb nosaltres determinades ideologies polítiques, determinades creences i, a sovint, els critiquem , els piquem, vivint així en un «sense viure», alimentant la hipocresia, fent ús de la demagògia i portant sempre al primer pla una falsedat que és falsa, emmascarada, desposseint-nos així de la bondat i de la humilitat que hauría de prevaldre davant de totes les coses.
No sigam robots dirigits per determinades normes dictades per no se quins ideals. No fem el facen els demés perquè es el que «toca» fer. No et prives de la teva llibertat d’opinar i dir el que penses. La por ens converteix en borregos cami de l´escorxador.
Sigues tu i no sigues el que els demés vulguen que sigues. Això és tindre el do de l’autenticisme. «Un li va dir a un altre: Si no camines per aquest carrer, no mereixes la meva amistad.l´altre li respongué: No importa, no vull eixa amistat però et diré que si tu no vols, jo no caminaré pel teu carrer però tu pots caminar pel meu sempre que vulgues»
