Reflexos i reflexions en un Talgo vell que en retràs va arrosegant els ferros paral.lels direcció Barcelona.
El vei de seient va menjant-se un estrepà amb certa gana i ansietat. No haurà dinat.
A l’alta part del passadís un braç tatuat amb unes mans prou bastes recorren a una velocitat mes que considerable el teclat d’un S4,
El vei de davant del meu seient te el seu portatil posat a la tauleta de plastic i veu una pel.licula de Willy Smith amb els auriculars possats.
La tv del vagó no funciona, és un Talgo vell
Una dona va parlant tot el trajecte amb veu alta com si estigués al mercat del poble amb la que sembla ser la seva germana i que viu a Cartagena i,
ara mateix una veu gravada precedida d’una musiqueta diu «seńores pasajeros, proxima estacion Oropesa».
I aixi , amics, va morint per mi aquest diumenge de juny del 13.
Pense que anire a la cafeteria d’aquest Talgo vell i em pendré algo mentre veig passar el món per la finestra d´aquest tren vell, que ja demana la jubilació
16/6/2013
