Migdiades Saforenques
Migdiades saforenques de l’estiu,
dinar lleuger a la cuina, al lloc de sempre, la cadira de sempre,
música dels anys vint corre per casa i ve.
Un tros de melò d’alger a la taula i un pitxer d’aigua fresca,
poca roba damunt i peus nus,
parets blanques calentes,
cau a plom el sol,
alt en aquestes hores de juliol,
un dissabte més que és perdrà en el temps dels carrers buits dels pobles, al ple de migdia.
La llimera quieta i nua al cantó fa joc amb les plantes, amb el verd, amb tu i amb mi.
Un café del temps i de nou la música que ve i tot és senzill.
Els gossets busquen la part més fresca de la casa per jaure.
Migdiades saforenques de l’estiu, somnolentes, caluroses a l’espera del garbí que vindrà a les cinc, com fa sempre, i tot respirarà.
Mes tard, al capvespre, vindrà el perfum del galant de nit però, això ja serà a la poqueta nit i llavors ja quedarà menys per tornar a gaudir-te.
Mp10721