Octubre i Carabasses.
Octubre de sol i núvols,
de tornar a lluitar entre dos,
la calor o el fret
tu i jo.
Està tot fet.
Indecís octubre que amb tots
sols quedar be.
Encara poca roba damunt
peus nús trepitgen per casa i,
el rebrot final d’un arbre mostra els
ultims brots verds de l’any.
Les gotes de pluja que volen caure
amb un si o un no, tímidament,
insegurament entrant.
Van entrant les eritats segures.
Octubre de grocs i vermells,
brega amb un setembre sec i calurós;
amb resaca pandèmica, tot molt rar. Si.
I bregues també amb novembre, llavors tu
ets el mes que consolida la tardor,
el mes que ens porta a tots de l’estiu a l’hivern,
de la calor del sol al caliu de la llar,
sense pressa però sense pausa,
vas fent-ho de mica en mica,
pacient com els preliminars de l’amor.
Viu i malgrat tot pateixes prou be.
Octubre, propici de plujes i que la gent les reb be,
les agraeix i ve la frescor acompanyada de la pluja,
benvingudes siguen les dos Senyor
Ja és hora de que descanse l’estiu.
Enguany, el senyor estiu s’ha cansat prou,
també ha tingut molta feina i ja s’ha guanyat el descans fins l’any vinent.
Fi, Quitança.
Plou octubre, plou! i no tingues por que no et direm res.
Tot està preparat i a punt.
Venen les carabasses.
