Per què, en general, es rebutja la soledat?
Potser perquè no tots saben seure davant d’ells mateixos.
La soledat buscada no és absència:
és silenci.
I el silenci parla.
Parla baixet, però sense pietat.
Et diu allò que amagues,
allò que evites,
allò que no vols mirar.
No sempre agrada el que diu.
Per això molts prefereixen el soroll.
Jo, en canvi, la busque sovint.
Busque eixa cambra sense testimonis
on només estem jo
i els meus xarradors silencis.
