Per perdut ja em done en les arrugues del temps, quan revise les imatges amb certa mala digestió, tornant-me a la boca en cada instant els dies del passat que lluitaven amb els dies del demà amb una lluita descarnada, no hi havia descans, i els sentiments varen optar per fugir i la digestió romana a dintre de mi, fent-se sense presa i, rosegant amb mesura el pas del temps. Es així com s’ha de fer i no hi ha altra cura.
Dalt 1996 Baix 2011
