Hi ha persones que durant tota la seua vida volen ser els liders amb tot, inclús s’entrenen, i els entrenen per ser-ho, assistixen a sessions de coaching, en fi, volen brillar per damunt de tot i de tots.
Tots aquests generalment acaben sempre en la més puta (perdó, volia dir pura) soledat tant en la vida profesional com en la vida personal perquè no son capaços de veure que en el seu interior conviu l’egoisme, el protagonisme, l’enveja, els cels, la poca humiltat. Volen ficar-se un traje que per molts diners que els coste mai els hi sentarà com cal.
En canvi, hi ha persones que naixen amb eixe do, el do de ser liders i ni tan sols ells se´n adonen d´eixa bondat, no ho saben. Son aquelles persones que fan sempre les coses desinteressadament, ajuden sense res a canvi, sempre veuen el costat bo de les coses i quan les busques, sempre les trobes i sempre les veuràs amb un somriure en el rostre, en els moments dolents, et donaran anims i en els bons riuran amb tu i s´alegraran quan et passen coses bones. No et tindran mai en compte una mala paraula o un desaire desafortunat. Saben triar de la palla, el grà.
Un líder naix, ho porta en la sang i de vegades, no precisament mamat.
Si no ho eres, no pergues més el temps intentant-ho. Mai ho seràs.
Coneixeràs a un lider per els seus fets i perquè li acudeixen totes les coses bones sense demanar-les.
