L’habitació era pobra i vulgar,
oculta dalt d’una taverna sospitosa.
Per la finestra veiem un carreró brut i estret.
De baix pujaven les veus d’uns quants treballadors que,
jugaven a cartes i reien.
I allí, sobre el llit miserable i humil, vaig posseir el cos de l’amor,
els llavis tendres de joventut,
ple d´un embriagament tan gran, que ara, mentre escric,
després de tants anys, en la meua casa solitària de Igualada,
ara, jo m’embriague de nou.

