A punt de desapareixer el color de la terra i no veure-la fins la propera tardor, en un no res, el color del paisatge serà únicament el mirall d’un cel presumint, d’un inimitable blau mediterrani i també el mirall de la lluna on, de forma disimulada i coqueta, es mirarà totes les nits del bon temps pentinant-se els cabells d’argent.
Aigua beneida i necessaria que en poc de temps ho convertirás tot en una suau catifa d’un verd viu, sugerent i purificador cautivant la mirada del viatger que va i ve creuant aquestes germanes terres de la Ribera.
