Adeu Paleres.
L’escultura natural esculpida pel temps mostra al caminant expresions diverses, dibuixos capritxosos i evocadores formes que cada ull veu i imagina en cosa distinta.
Mentres la llum del dia realça l’obra d’art que la natura ens ha deixat a la vora del riu de Potries, la llum del capvespre deixa la mirada del caminant saforenc gaudir per uns instants de la figura, el riu i la Safor amb una llum quasi crepuscular que convida a l’agraiment diví d’haver passat un altre dia gaudint de les caminates i de la conversa de la companyia sempre agraïda. Vida.
Segurament prompte les aigües fortes de pluges venideres de dalt de Vilallonga o de més amunt li donaran una altra ubicació, una altra sala d’exposició riu avall o qui sap si algun dia s’erigirà sultana i victoriosa a les arenes fines i blanques de les platges dels marenys.
L’obra esculpida al riu de Potries és el tronc que amb braços oberts al cel i les cames dins de l’aigua crida al món amb llàgrimes seques dient-nos que un dia, fa temps ja, ella va ser una vigorosa mata de paleres que criava figues de pala que pintaven de verds i vermells muntanyetes i voreres de rius però, ja fa anys també venen patint el seu Covid particular i ni tenen mascaretes ni vacunes.
