Plou

Plou… , no t´adormes. Estigues atenta al que diu el vent,
al que diu l’aigua que colpeja amb els seus dits menuts en els vidres.
Tot el meu cor es torna oïdes per a escoltar-te,
pluja que has dormit al cel, que has vist el sol de prop,
i ara baixes elàstica i alegre de la mà del vent,
igual que una viatgera que torna d’un país de meravelles.
Com estaran d’alegres els camps suats i les muntanyes amants i
amb quina avidesa s’esponjarà l’herba, quants diamants penjaran ara de les profundes branques dels pins, dels tarongers, de les oliveres, de les figueres..
Espera, no t’adormes. Escoltem junts el ritme de la pluja.