Tornen a mi la llum del dia, el remoreig de la vida, el so de la brisa de la mar i dels ocells. El xiular d’un home pel carrer al migdia i el tremolar d’una Harley que va cap a Gandía.
Tornen a mi els olors de casa, els verds dels arbres, la llum de baix l’escala i uns retratos del passat posats alli fa mil anys o quatre dies.
Tornen a mi, els meus jo amb el permís de la mare terra, dels deus i de les màquines de ferro i plàstic que diuen les veritats de dins, les de les carns amagades, amb sons de pau i calma, imperturbabilitat. Assossec.
Tornen a mi les càbiles i els judicis, les apotegmes que em marca el temps i les circumstàncies, rendint-les a la vida, a la groga fotesa estèril i ociosa.
Tornen a mi, els meus jo.
