L’amor no te angles d’arestes que trenquen la longitud d’un bes,
és bell en el sabor d’un dit que provoca i batalla quan el gemec marxa amb el vent,
recolzat amb el record, els mons es desprenen i el meu alé roda per aquella vall
que calla esborrant les sil.luetes dibuixades quan el temps,
les raons i les circumstancies ens donen l’esquena;
ha de ser així i sols és el remei.
Perdona que parle de nosaltres però ara està plovent i el meu silenci et coneix,
tanque uns segons els ulls i espere,
llavors els ocells de la soledat no canten però murmuren el teu nom.
Pot ser tinga encara el sabor de la teva pell als meus llavis,
i veig com plou i me´ls llepe.
Pot ser siga tan sols un dilluns més, mullat per la distància,
lluny del caliu.
Pot ser siga un dilluns i és tot i no cal més.