El sol ja cau rendit i cansat d’un llarg dia,
presagia la vinguda dels jorns d’estiu, la calor,
car ell encara no està acostumata tant de treball.
Mica en mica la nit va apoderant-se d’ell,
com de mi s’apodera la melangia de les hores passades
i el retorn de nou a les terres de l’anoia.
Es la vida repetida dels fets alegres i consumats,
del devenir d’un futur arrossegat sense adonar-se’n,
com el present ja es passat i corre
tan ràpid com roda aquest tren ple d’histories
i de imatges efimeres mostrades i
gaudides des d’una finestra de vidre
d´un tren que em porta al començ de nou.