He passat molts anys, mes be diré que quasi tota la vida formant part d’eixe gran grup de persones que, arribat el diumenge per la vesprada i concretament a la tardor i l’hivern, es troben en aquestes hores comodament assegudes al sofà, mirant la tele, llegint o davant l’ordinador.
Molts d´ells o d´elles ja amb el pijameta posat i la manteta damunt i, amb la pau i la traquilitat del meu poble en eixes tardies hores d´un diumenge de desembre, ni me’n adonava que, amb un altra freqüencia o vida paral.lela també hi havia un altre mon dels diumenges.
Un món ben distint i molt conectac electrónicament, un formiguer de gent d’aci cap allà obrint-se pas dintre d’un gran sarau de veus, barrejades amb llums, colors i olors omplint de vida les estacions de trens i aeroports de les grans ciutats.
Cadascú amb un destí, un objectiu, un treball, una historia personal, uns motius.
Ara jo soc d’aquest grup.
Miquel Pous, 9-12-2012, 18:40 h. Estació Joaquin Sorolla – València.
