Vindré tranquil,
esperaré pacient
que la vesprada m’entregue la nit,
i quan la llum es torne tènue,
llavors recorreré amb els meus ulls el teu cos,
després els clouré i oldré la teua pell i,
isense que te n´adones t´acaronaré,
però no, no digues res ara,
tanca els ulls
i deixa que que vinga…