Quan u ja comença a tindre una certa edat, resulta absurd no dir el que sent en cada moment. Siga el que siga.
Això si, en el moment adecuat i a la persona o persones adecuades. Hi ha coses que toca dir-les cridant als quatre vents, d´altres no cal dir-les pública i directament i d´altrese millor que només es queden entre dos.
Els sentiments han d’eixir, hem d’exterioritzar-los.
Els d’amor, tendresa, ira, tristesa, efusivitat, excitació, negació, alegria, felicitat, impotència, rabia.
Tots ells han de ser canalitzats, filtrats i exterioritzats en la seua justa mesura. Hem d’entendre’ls i comprendre’ls. Formen part de nosaltres i no hi ha espai suficient en el nostre interior perquè es queden tots dins.
Hi ha que traure´ls. No es sa deixar-lo dins.