Als peus del trinquet vaig naixer i em vaig criar. Tan sols recorde vagament, l´ultima partida jugada.
Moltes bicicletes apil.lades, motos de poca cilindrada de totes les marques i gent dels pobles del voltant que venien a peu.
De vegades baixava algú del trinquet i ens donava algun xavo o peseta per buscar alguna pilota fugida del recinte per un quinze guanyat.
Diuen que a la tardor de l´any 1936 un capellà de Bellreguard va salvar la vida d´un afusellament tot per portar un guant de pilotari a la butxaca i acceptar jugar una partida de pilota al trinquet de Rafelcofer en benefici del «Socorro Rojo Internacional» .
Li deien Vicent Cremades més conegut al mon pilotari com «el Blanquet de Bellreguard». La partida la varen jugar, Ullera, Carinyo i el Capellà contra Carles de Piles i els dos Pometes d´Oliva. No està clar qui va guanyar, però el fet del capellà va omplir de gom a gom el trinquet.
Compten les cròniques que el triquet es va omplir perque deien que el capellà es jugava la vida en aquella partida però, la realitat és que la sort, afegida al fet de ser un bon pilotari, li la va salvar.
Aqui us deixe un video del trinquet en el seu estat actual però, segur que dintre d´aquells murs, gravat a les seves parets, perduren els sorolls d´aquells jugadors i public assistent d´aquells temps.