Res en el món és més perillós que la ignorància sincera i l’estupidesa concienciosa. De vegades tropeçes pel camí de la vida amb gent que és inconscient de la seua pròpia nul·litat i si et toca anar junt amb aquest tipus de gent durant un temps, resulta penosament indigestible.
Desgraciadament és un defecte que ve de fàbrica. No hi ha recanvis ni cap reparació possible. No te remei. Afortunadament, el temps ho cura tot, venen, es queden i després marxen deixant un dibuix estèril, sense significat, sense res a la teva memoria.
Ha de ser així i malgrat tot, no borrar-los, llavors quan tornen a apareixer sabràs ficar-los al calaix que pertoca.