I quan les coses no esperades esdevenen de sobte,
tant siguen bones com dolentes, resonen al cor i en l’ànima de les persones
com les més sorolloses i alhora antagòniques i profundes martellades;
unes amb cops agraïts com aquells que colpegen un tabic vell per fer-ne un nou,
i altres que colpegen per trencar un tabic nou sense més,
sense cap motiu, amb els cops més secs,
plens de preguntes mentres la vida i el temps caminen imparablement
deixant arrere les preguntes les respostes de les quals,
el camí de la vida les mostrarà al seu degut temps
