Febrer, mes de sentiments contrastats,
amb els seus dies curts i freds
i les seves nits llargues i fosques.
Nits misterioses i enigmàtiques.
Fum dels llars que perfumen els carrers de llenya al foc
i d´aromes d’embutits i carns a la brasa.
Diuen que eres el mes de l’amor, de les flors i les poesies,
de les promeses de primavera i
de les il·lusions renovades,
també de Sant Blai a Potries
amic de la Candelaria que no se encara si ja ha dit si plora o riu.
Febrer que mous les arrels dels arbres en les profunditats de la terra
i presagien un canviar de temps lent mentre el sol va posant-se a punt, mudat
per rebre la primavera per acaronar-la amb la seva llum i el seu caliu.
Febrer, passes per l’any i tots et sentim, eres un mes que diu molt,
que parla poc, un mes que es fa present,
que et toca, que avisa, i que també …
et constipa.
Collons.
