Un dilluns al capvespre per la vorera del riu Serpis al seu pas per Almoines, els arbres i els ocells escolten les nostres paraules que parlen d’açò i d’allò a ritmes trencats i amb l’esma exitada.
Mentres, el sol cau de forma suau, pausada, sense presses darrere de les muntanyes tenyint poc a poc el verd daurat dels arbres i de les aigues d’un clar negre on romandran els silencis i la quietud de la nit.
Caminata barrejada d’escorribandes amb l’estimada pels camins dels termes veins de Rafelcofer, Bellreguard i Almoines, intuim que el terme ens segueix, ens mira i ens escolta un capvespre qualsevol per la vorera del Serpis i ens acompanarà a casa com sempre abans de vindre la nit.
