La terra crida estima. (1 min lectura)
La terra és agraïda en tots els seus estats, siguen secs, fèrtils, conreats, abandonats.
Sempre hi trobaràs quelcom màgic a la terra; magnetisme, calor i fred, vent i pluja, brisa i calma…Pau. Olor a verd i terra. Ocells.
Ella és agraïda perquè és la mare terra i sols dient que és mare, no cal dir res més. Ho es tot.
Si a la terra li dones aigua, la cuides, la festeges i l’acarones, ella et tornarà més del que tu li has donat, molt més. Com la mare de sang, que t’ho dona tot, fins la vida si es precís.
Però si no té qui la cuide farà arbres grans, molts grans i grans arrels de tot tipus de plantes i arbres perquè les arrels es capbussaràn allà endins de la terra, ben profundes, amb pressa i violència per trobar l’aigua i quan la troben faran alts els arbres, frondosos i salvatges boscos, naixerà la fauna i la flora que fa segles fou extingida i llavors començarà de nou, el principi de tot i la mare descansarà.
Nos ni els que vinguen més enllà no hi serem però vindrà la mare salvatge.
La terra vol ser estimada, acaronada, vol ser núvia. La terra vol ser una núvia salvatge.
