Se una cançó que algun dia cantaré,
quan la veu serà fonda i poc sonora.
Li cantaré al ponent del capvespre allò que el llevant dels matins em va ensenyar en un temps ja remot.
Cantaré sense ritmes ni solfes segrestades per camins de cinc ratlles paral.leles, les coses de l’ànima.
Cantaré sense cap compàs, com fan els ocells que tanquen els dies amb diversos cants que ixen de dins dels tarongers i de les teulades amb mil idiomes que tu i jo sols entenem.
Cantaré com la tímida aigua de pluja de març que colpeja el pati i els vidres de les finestres de casa.
Cantaré sense veu, a aquells que ja no hi són,
les tendres paraules mai dites.
Se una cançó que algun dia cantaré.