Ara que estàs sola, quieta i en aquest precís moment que ens acarona aquesta suau brisa del matí, m’ature, et mire , ens saludem i parlen una estoneta de forma secreta, tranquiles, tu i jo.
T’abrace i et toque i alçe la mirada i et mire allà dalt figura majestuosa, i aci baix la cort que t’acompanya amb eixes expresives mirades de rostres lluents, d’exquisita finor i trazada com la més treballada porcelana.
Naixcuda del pensament i de la punta d’una llapicera, guiada per mans artistes i de la ilusio d’homes i dones i xiquets i xiquetes, aci ets de’n peus sortida de la magia parlant-li a la ciutat d’una forma callada, doncs sense veu dius molt d’una manera picara i versada.
I al teu costat la germana petita que t’admira i que vol ser també alta, gran i esbelta com tu, com els castells de princeses i els boscos de fades però sap que els ulls que la miren a ella son més purs i verges, inocents i plens d’alegria de veure-la tant xicoteta i plena de vida, de xiular d’ocellets, de converses on el gest i els ulls parlen, canten, riuen i juguen tots prestos abans vinga l’hora desitjada.
A la nit tornaré a veuret, i seràs rodejada de gent, menuts i grans, amb unes notes musicades que ixen dels carrers i dels casals i que t’envolten barrejades amb l’olor de la pols que exclata amb fum i color, serà llavors quan el foc t’abraçarà amb les seves flames i diràs adeu amb llàgrimes d’aigua al rostre i ha de ser així, pur i profund, elemental i precís.
Seràs alabada i elogiada i t’ompliran de regals i premis i restaràs a la memoria fotografiada deu sap quants milers de vegades i seràs recordada allà, penjada a la pared del teu casal igual que la teua germana on us esperen les altres que, com vosaltres, segur també parlaren un di-nou de març amb algú com ho estic fent jo ara.
Llavors, veureu com segueix la vida després del foc, una vida plena de somnis i treball que us gesta i us dona a llum any rere any i així serà per sempre el vostre màgic mon de fantasía i colors, un regal pels ulls, un regal d’ efímera durada.