Hui, com altres dies, les roses de la catorzena venen a casa igual que venien al ravalet a finals dels 70 i en els 80 aquelles roses de la mitjana.
Sempre m’agradava no se per què veure com mon pare portava roses dels rosers de l’hort i ma mare les arreglava i acomodava dins d’uns búcaros.
Ara amb la meva estimada continue igual d’agradablement contemplatiu que quan tenia 13 anys.
No canvía res, tot flueix igual. Els rosers sempre faran roses; boniques, de sang, grogues i de color rosa i vindran altres com nos que les culliran i contemplaran.
De vegades mirar-les resulta fins i tot erótic. Sempre m’agradat veure un roser amb roses.
